El present del verb to be

El verb to be és un verb auxiliar o un verb copulatiu. El seu equivalent en català és ser o estar.

LA FORMA AFIRMATIVA

	Amb contracció
I am	I'm
You are	You're
He/she/it is	He/she/it's
We are	We're
You are	You're
They are	They're

En anglès, la forma abreujada del verb s'usa sobretot en el llenguatge oral.

LA FORMA NEGATIVA Per formar una oració negativa s'afegeix not després del verb to be.
		Amb contracció
		1a forma	2a forma
	I am not	I'm not	I'm not
	You are not	You're not	You aren't
	He/she/it is not	He/she/it's not	He/she/it isn't
	We are not	We're not	We aren't
	You are not	You're not	You aren't
	They are not	They're not	They aren't
La forma amb contracció s'usa sobretot en el llenguatge oral

LA FORMA INTERROGATIVA

Per formar una oració interrogativa el verb es posa davant del subjecte (inversió).

Am I?           

Are you?

 Is he, she, it?       

Are we?

Are you?

Are they?

LES RESPOSTES CURTES AMB TO BE

En anglès poques vegades es respon només amb yes o no. Normalment, després de yes o no s'afegeix el pronom personal en funció de subjecte més el verb to be. En les respostes afirma­tives no s'utilitza la contracció.

Is Michael in the bathroom? Yes, he is. En Michael és al bany? Sí.

Are your parents at home? No, they aren't. Els teus pares són a casa? No.

EXPRESIONS AMB TO BE
Hi ha moltes expressions que en anglès es construeixen amb el verb to be però que en català no es formen amb els equivalents ser o estar. Per exemple:
I'm cold, hot. Tinc fred, calor.	I'm eleven. Tinc onze anys.
I'm hungry. Tinc gana.	I'm well (fine). Estic bé.
I'm thirsty. Tinc set.	It's fine today. Avui fa bo.
/ am afraid of dogs. Em fan por els gossos.	He is very lucky. Té molta sort.